De qué parlem, quan parlem de dol?

"Em resulta impossible imaginar que ja mai més estaré asseguda al teu costat, ni escoltaré el teu somriure, que tots els dies per la resta de la meva vida estaràs absent..."
Burton

Tots nosaltres en un moment de la nostra vida experimentem la mort d'una persona estimada. Cada persona viu aquest procés d'una manera diferent. És molt difícil acceptar la realitat del que ha passat. És molt possible que neguis la mort. No és estrany que al principi pensis que has vist la persona estimada o l'has sentida. Durant els primers dies i setmanes és normal que tinguis un sentiment de confusió i descontrol amb accentuats alts i baixos.

Quant de temps necessito?

El camí del dol, es un camí a recórrer personal i interiorment. No es pot dir que el dol tingui un temps concret per que la seva duració es molt variable. Si bé es cert que el dolor punyent de les primeres setmanes es va mitigant a partir dels dos mesos, i gradualment va disminuint. Cadascú te un ritme diferent i necessita el seu procés d'adaptació i de transformació cap a la nova vida que s'elabora amb un compromís actiu.

"Encara que la pèrdua d'un ésser estimat és un aconteixement que no podem triar, la elaboració del dol es un procés actiu d'afrontament ple de possibilitats"
Atting

El treball en els grups estan estructurats en 3 quadrimestres, treballant en cadascun d'aquests períodes unes tasques específiques del dol. Hi ha qui un cop finalitzat aquest periode d'un any, ja es sent preparat per seguir el seu camí sense el suport setmanal del seu grup. Hi ha però, que necessita seguir un temps més, i tot està bé. Es important que cadascú sapigui respectar-se a si mateix donant-se el seu temps.
Habitualment una persona sol estar en els nostres grups un promig d'entre 8 mesos i un any i mig.

 

Anar a dalt

Com afecta a la meva salut?

Símptomes físics

La majoria de les persones en el dol després d'aquests moments inicials passen per un període llarg d'abatiment en què és difícil menjar, dormir o fer activitat física. És natural que et sentis esgotat, pots tenir la sensació que has perdut tot l'interès per la vida i per les relacions personals. Totes aquestes reaccions són naturals i no t'estàs "tornant boig". Recorda que necessites temps per descansar, menjar i dormir. Fer una mica d'exercici físic regularment és el millor antídot contra la depressió.

Emocions

Sentir dolor és natural. També pots tenir sentiments de crítica o culpa, pànic, autocompassió i enuig. A vegades molta irritabilitat contra els altres, fins i tot cap a la persona morta. Si tens això és possible que creguis que ho has d'amagar, però són emocions que formen part del procés natural de dol. No el faci por compartir els teus sentiments més amagats amb algú de confiança que el sàpiga escoltar. És possible que sentis que algú de la teva pròpia família o amics s'allunyen de tu. Malauradament això passa sovint i possiblement es deu a que no saben què dir-te. Potser caldrà que facis tu el primer pas i els facis saber que necessites parlar de la persona estimada i dels teus sentiments. Estigues amb gent que sàpiga escoltar. No amaguis les teves emocions: expressa el que sents. No evitis parlar del que ha passat. Demana ajuda quan sigui necessari. No t'oblidis que els nens també senten dolor com tu: convida'ls a expressar el que senten amb jocs i dibuixos.

Canvis

És possible que la teva vida fos més fàcil si et canviessis de casa, deixessis la feina o deixessis de veure

gent. L'impuls d'evitar tot el que et recorda la pèrdua es natural. Ara bé, aquestes decisions precipitades sovint no fan més que empitjorar la situació. Abans de decidir res important sobre la teva vida pren-te un temps per elaborar i afrontar les teves emocions. No prenguis decisions importants. Escriu un diari.

Ajustaments

Amb el pas del temps, quan el dolor no sigui tant fort, notaràs que pots recordar sense estar tant pertorbat. Potser serà el moment de pensar quina direcció vols que prengui la teva vida amb nous interessos i propòsits. Això no voldrà dir deixar d'estimar la persona que has perdut, sinó que tenint-la sempre en el cor pots, en honor seu, seguir gaudint d'una vida plena. No et preguntis més per què i planteja't: Què faré a partir d'ara? El dol es un procés individual i cadascú el viu d'una manera diferent. No pensis que el que estàs fent es anormal si no encaixa amb el que aquí l'expliquem o el que altres persones et diuen. Dóna't permís per fer-ho a la teva manera. També de tant en tant sàpigues que hem de reposar el dolor i gaudir del que encara tenim: això no significa oblidar ni deixar d'estimar a la persona que hem perdut.

"Quan hagis acabat d'acceptar que els teus morts es varen morir, deixaràs de plorar-los i els recuperaràs en el record per tal que et segueixin acompanyant amb la alegria de tot el viscut..."
Trossero

Anar a dalt

Què pot ajudar-te

No amaguis els teus sentiments, cerca persones sensibles familiars, amics, amb qui puguis compartir. Tingués a ma una llista d'aquestes persones per tal de poder adreçar-te a elles en moments que ho necessitis. "Les llàgrimes ajuden a sanar les nostres ferides, t'ajuden a mitigar el dolor i a comprendre"

Parla del que ha passat, no t'amaguis, parlar ajuda a alliberar la tensió i a fer present el record del teu ésser estimat. Invitar a oblidar en l'elaboració del dol, o pretendre oblidar un mateix, no es la indicació més adequada.

Evita en la mida del possible, prendre decisions importants de manera precipitada.

Tingués cura de tu mateix/a fent una dieta equilibrada, no saltar-se cap àpat, practica esport, caminar,...es el millor antídot per a la tristesa.

No et desfacis dels records personals, hi ha a qui li ajuda dur algun objecte personal a sobre (clauer, porta monedes, etc...)

Pots llegir llibres sobre el dol i la mort, i compartir-los amb d'altres persones que estan en la teva mateixa situació.

Busca coses que et nodreixin espiritualment: música, lectura, art. Fes alguna activitat que potenciï la teva capacitat creativa.

Què no ajuda!

Sovint tenim al nostre costat persones que amb molt bona voluntat ens volen ajudar, però que sovint les seves paraules no tan sols no ens ajuden si no que ens fan mal. Volent consolar, hi ha qui busca la manera de fer veure que podria haver estat pitjor. S'aferren a qualsevol cosa: la causa o la manera de morir hagués pogut ser pitjor, més cruel, haver comportat sofriment, hagués pogut ser mes llarga la espera o la dependència, etc. Les frases fetes com: Era el seu destí? És la voluntat de Déu, el temps tot ho cura, s'ha de ser fort... no proporciona gens de consol quan a més el dolor actua sumant pors a les nostres relacions: por a sentir-nos incompresos perquè els demés no senten el mateix dolor que nosaltres, por a que els altres sentin pena per les nostres circumstàncies; por a que ens considerin inútils; por a que s'avorreixin amb nosaltres quan parlem del nostre dolor, etc.

Anar a dalt

QUAN HAURIES DE DEMANAR AJUDA?

Malgrat no hi ha res d'anormal en el dolor, soledat i desmoronament que acompanyen el procés de dol, hi ha algunes situacions en les que et pots trobar i en les que hauries de demanar ajuda a un professional o expert assessor: metge, un responsable de grup de suport, un psicoterapeuta o altres experts en salut mental. La decisió es totalment personal, però hauries de considerar seriosament parlar amb algú dels teus símptomes de dol si experimentes alguna de les següents situacions:

  • Sentiments fort de culpa, no tant sobre les actuacions que vas tenir o no tenir en el moment de la mort de la teva persona estimada sinó d'altres coses.
  • Idees suïcides, més enllà del desig passiu de "millor estaria mort" per poder reunir-me amb la persona estimada.
  • Abatiment extrem, un sentiment de que facis el que facis mai seràs capaç de recuperar una vida que valgui la pena viure.
  • Depressió o agitació prolongada, sentiments de estar atrapat o decaigut que persisteixen al llarg dels mesos.
  • Símptomes físics, com a forts dolors en el pit, o pèrdua de pes important que poden amenaçar el teu benestar físic.
  • Ràbia descontrolada, que amenaça a amics i familiars o que et fa senti un desig de "maquinar venjança" per la teva pèrdua.
  • Incapacitat de funcionar de forma continua en el teu treball, o en el compliment de les tasques rutinàries de la teva vida diària.
  • Abús de substàncies, recolzar-se en el consum de drogues o alcohol per alleugerir el dolor del dol.

"Totes aquestes situacions poden ser temporalment normals en el procés de dol, però si la seva presència és continua, aleshores es preocupant i cal que demanis ajuda a un expert o professional."

(Neymeyer, R.A. 2000. Aprender de la pérdida. Ed Paidós.)

 

N@ns joves  i adolescents

El coneixement i la comprensió de la mort en els nens no apareix  a una edat especifica sinó  que es va construint en la interrelació del nen amb les experiències de pèrdua que viu al llarg del seu desenvolupament i en la manera que es acompanyat, sostingut i informat pels adults que en tenen cura.

El concepte de mort es abstracte i complex , i el  procés de dol que experimenten els nens i adolescents que viuen la pèrdua d’un ésser estimat, dependrà de molts factors: edat, educació, aspectes emocionals, creences religioses, etc.

-          Fins els 3 o 4 anys hi ha una ignorància relativa del significat de la mort i no es considera com quelcom definitiu. Es sol  confondre la mort amb el dormir.

-          Entre els 4 i els 7 anys, la mort segueix sent un fet temporal i reversible, i els morts tindrien sentiments i funcions biològiques. Poden preguntar com menja la persona que ha mort o bé si va a la cambra de bany.. També pot haver-hi “pensaments màgics” en el sentit de que pot creure que un mal pensament d’ells va pogué ser la causa de la mort.

-          Entre els 5 i els 10 anys, la mort seria el final irreversible, però els morts conservarien algunes funcions biològiques. En molts nens avanç dels 10 anys, la mort seria irreversible i consistiria en arribar al final de totes les funcions biològiques. En quasi totes aquestes edats, el fet de la mort li passa als demés i no es pensa en una mort pròpia. Avanç dels 5 anys no s’arriba a entendre els tres components bàsics de la mort: 1. Es irreversible, definitiva i permanent. 2. Consisteix en l’absència total de les funcions vitals i 3. es universal. També avanç d’aquesta edat es molt poca la tendència a plorar per un dol. El que sol haver-hi es perplexitat i confusió. Es per aquest motiu que pregunten  de manera reiterada per la persona que ha mort: on està? Quant tornarà?

Taula 1.-Respostes en nens de 2 a 5 anys.

1.- Perplexitat i confusió. Busquen a la persona que ha mort.

2.- Regressió. No s’aparten del progenitor supervivent, es queixen, s’orinen, es xumen el dit...

3.- Ambivalència. S’alternen fases de preguntes i expressió emocional amb fases de indiferència i silenci.

4.- Irritabilitat i ràbia per haver sigut abandonats.

5.- Por a que també els abandoni l’altre progenitor (Qui tindrà cura de mi?)

6.- Vincles afectius amb algú que s’assembli al progenitor que ha mort.

Taula 2.respostes en nens  de 6 a 9 anys.

1.- Negació del que ha passat. Poden aparentar indiferència  com un mecanisme de defensa.

2.- Idealització de la persona que ha mort, el que permet una relació imaginaria.

3.- Culpabilitat, sobre tot, si no poden expressar la tristesa que senten.

4.- Por i vulnerabilitat, que poden arribar a una certa agressivitat amb les persones del entorn.

5.- Agafen el paper del progenitor que ha mort, com pot ser tenir cura dels germans petits.

Hi ha 3 pors molts freqüents en el dol infantil:

1.- He causat jo la mort?

2.- Em passarà això a mi?

3.- Qui  tindrà cura de mi?

La mort del pare o la mare constitueix una experiència que afecta a la manera en que el nen estructura el seu mon. Pot dividir-se el procés de dol en els nens en tres fases: 1.- Protesta. El nen enyora amargament al progenitor que ha mort i plora suplicant que torni. 2.- Desesperança. Comença a perdre l’esperança de que torni, plora intermitentment i pot passar per un període de apatia. 3.-Ruptura de vincle. Comença a renunciar a part del vincle emocional amb la persona que ha mort i a mostrar interès pel món que l’envolta.

Manifestacions del dol en nens i adolescents.

A l’igual que passa amb els adults, existeixen unes manifestacions del dol infantil que es consideren normals:

  • Commoció i confusió al haver perdut a una persona estimada.
  • Ràbia per haver sigut abandonat i es pot posar de manifest en jocs violents, somnis i mostrant enfado  cap a altres membres de la família (donar puntades de peu, per exemple)
  • Por a perdre al progenitor que segueix visquent o a ser abandonat per aquest.
  • Retorn a etapes anteriors del desenvolupament emocional amb conductes més infantils (exigint per exemple, mes menjar, més atenció, parlat com un “bebè” -retrocés- o por a la foscor).
  • Culpabilitat derivada de la dificultat de relació amb la persona que ha mort o de la creença de haver causat la seva mort pel senzill fet que potser havia desitjat la seva mort  o que desaparegués de la seva vida  en algun moment.
  • Tristesa per la pèrdua, que es pot manifestar amb insomni, anorexia, por a estar sol, falta de interès per les coses que avanç li motivaven i disminució accentuada del rendiment escolar.

 

En els nens predominen les manifestacions de tipus fisiològic al ser major la dificultat per a expressar les emocions i els sentiments, i en els adolescents es més freqüent el malestar  psicològic. En qualsevol cas, en els nens no es massa freqüent la tristesa o l’abatiment com en els adults, sinó que les manifestacions del dol solen ser mes bé canvis de conducta o de humor, alteracions en l’alimentació i en el son, i disminució del rendiment escolar.

La duració de un dol normal en els nens pot ser molt variable, de pocs mesos a més d’un any. La majoria dels nens que pateixen la mort d’un progenitor superen el dol sense grans complicacions, elaborant la pèrdua de ,manera adequada.

Factors de risc de dol complicat.

  • Ambient inestable amb alternança amb la figura responsable  que en te cura.
  • Forma inadequada de reaccionar del progenitor supervivent, ja que serveix de model.
  • Existència de segones núpcies i relació negativa amb la nova figura.
  • Pèrdua de la mare per les nenes menors de 10 anys i pèrdua del pare per a barons adolescents.
  • Falta de consistència en la disciplina imposada al nen o adolescent.
  • Suïcidi u homicidi del progenitor que ha mort.

Els predictors de risc permetran identificar  a aquells nens  i adolescents que necessiten recolzament i oferir alternatives de prevenció i intervenció.

Signes d’alerta de dol complicat.

  • Plors freqüents,
  • Rebietes o signes de agressivitat
  • Apatia
  • Pèrdua de interès per les activitats que avanç resultaven agradables
  • Alteracions del son amb insomni
  • Por a quedar-se sol
  • Comportament infantil
  • Cefalees u altres dolences físiques
  • Imitació de la persona que ha mort
  • Disminució del rendiment escolar o no voler anar a l’escola,
  • Etc.

Pel que fa a l’últim punt convé tenir informat al professor del que ha passat per tal que pugui actuar amb la major prudència quan el nen torni a l’escola.

En l’adolescència, els efectes d’un dol complicat poden ser molt importants i produir

  • Una baixa autoestima,
  • Problemes en l’estudi
  • Drogaaddicció
  • o inclus suïcidi.

En els adolescents hi ha dues maneres fonamentals de reaccionar:

1.- Amb pena, agressivitat i culpa, que poden traduir-se en escoltar música estrident o estar tot el dia amb els amics.

2.- Fent-se  “el fort” i traient importància a la situació, ofegant els sentiments.

En qualsevol cas, es trenca la línia de la seva vida i es donen compte que tenen que madurar més ràpidament i fer-se més responsables.

ESTRATEGIES ÚTILS EN EL DOL DE NENS I ADOLESCENTS.

Les idees d’un nen sobre la mort deriven de les seves tradicions familiars i de la seva relació amb altres nens. Comencen a preguntar quan veuen un animal mort i en aquest moment hi ha que resoldre tots els seus dubtes:  cal dir que tots tenim que morir algun dia, que es la llei de la naturalesa i que es natural sentir pena i desig de tornar a veure la persona que ha mort. Les respostes davant el tema de la mort tenen que ser senzilles i honestes. Hi ha per exemple, dos fets que han de quedar clars per al nen: que la persona que ha mort no tornarà i que el cos està sepultat o incinerat.

Prevenció del dol complicat i facilitació del  procés de adaptació.

Avanç de la mort:

1.- No apartar als nens de la situació plantejada.

2.- Es important que els nens i adolescents puguin  acomiadar-se de les persones estimades, si ho desitgen.

3.- Convé informar als nens del que està succeint de la manera més senzilla i natural l’avanç possible .Cerca  el lloc i el moment  adequats. Explicar de manera senzilla en que consisteix la mort per anar preparant-lo

Després de la mort:

1.- Si la persona estimada ja ha mort, convindrà explicar- ho  gradualment i amb poques paraules el que ha passat i respondre amb honestedat a totes les preguntes que facin. Cal expressar els  dubtes si no tenim clara la resposta. Utilitzar sense paranys la paraula “mort” i explicar-lis  que tot el que viu, mor algun dia. Es preferible que el progenitor supervivent sigui el que li doni la mala noticia, però si això no es possible es important triar a una persona emocionalment propera.

La informació que  es dona ha d’estar amb consonància amb la seva edat i amb el seu desenvolupament maduratiu i cognitiu.

2.- Permetre que vegin el cadàver si ho desitgen i seria convenient que participessin en els rituals  funeraris. Es aconsellable explicar-lis prèviament cada situació en la que decideixin participar i acompanyar-los. Si decideixen veure el cadàver es convenient que ho facin acompanyats d’una persona propera que pugui contestar a les preguntes que plantegin i per clarificar dubtes. Si no volen veure el cadàver ni participar en els rituals funeraris, no sel’s ha d’obligar  i convé evitar els sentiments de culpa que puguin tenir per no fer-ho.

3.- Afavorir la expressió de les emocions i la comunicació empàtica. Frases com “No ploris”, “No estiguis trist”, “Plorar no el tornarà”, etc. poden avortar aquesta expressió i impedir que el nen es desfogui.

4.- Eliminar el sentiment de culpa. La fantasia dels nens pots arribar a considerar que alguna cosa que varen fer o i / o pensar en algun moment determinat, va ser la causa de la mort de la persona estimada. S’ha de dir amb fermesa que no ha sigut culpa seva i ajudar-los a veure al diferència entre desig i realitat.

5.- Es necessari mantenir-se física i emocionalment a prop d’ells, donar la garantia d’afecte així com oferir un model d’actuació. El progenitor supervivent per exemple, no ha d’amagar el seu dolor i es convenient que mostri al nen la seva fragilitat i els seus sentiments i compartir amb ell la seva tristesa. Hi ha que comentar que no oblidarem a la persona estimada i que la seguirem estimant encara que hagi mort. Son importants les demostracions físiques de carinyo, amb petons i abraçades. Dedicar temps, amb jocs i carícies.

6.-Garantitzar la estabilitat i retornar  a    la normalitat de la activitat quotidiana. No tractar de fingir que no ha passat res, o que la mort no ha passat, o que la vida del nen no va a canviar perquè no tardarà en persuadir-se del contrari.

D’aquí que resulti molt necessari mantenir “la rutina” i les “normes” que existien avanç de manera que el nen no senti que el mon es desorganitza o es desastabilitza. Això ajuda a conservar un cert ordre dintre de la confusió que es produeix.

7.- Per últim, no s’han de plantejar expectatives molt altes o donar responsabilitats excessives oblidant la edat que tenen. Convé evitar que els nens ocupin “el lloc” o el “paper” de la persona que ha mort com a forma de agradar als adults. Per molt que ho intentin no ho aconseguiran i això  els suposarà una frustració. Es dificulta, a més amés, la recerca de la seva pròpia identitat.

 

 

Anar a dalt